Robots: Col·legues o rivals?

Robots: Col·legues o rivals?

Encara que conviuen discretament amb nosaltres, la majoria d’ells no té l’aspecte humanoide que des de fa dècades ens suggereixen els llibres i pel·lícules de ciència ficció. Potser per això sovint no els percebem com els indispensables companys de feina que ja són. El cert és que les màquines -regides per algoritmes- estan guanyant terreny a passes de gegant en l’àmbit laboral i es preveu que en poc més de 10 anys la intel·ligència artificial hagi transformat radicalment la nostra organització del treball. Com podem preparar-nos per afrontar amb èxit semblant desafiament?

15 de juny del 2018

A partir del 2030, un de cada tres llocs de treball actuals estarà totalment automatitzat -i per tant no requerirà que el realitzi cap persona-, segons un estudi internacional elaborat per la consultora PricewaterhouseCoopers. Els llocs de feina menys qualificats seran els més perjudicats (amb un 44% en risc), seguits dels que requereixen qualificacions mitjanes (amb un 39% que podria desaparèixer) i finalment, els que exigeixen més nivell de formació, que únicament es veurien afectats en un 14%. Cal destacar que les posicions de direcció seran els que menys s’automatitzin: l’esmentat estudi estima que amb prou feines el 10% serien substituïts per la robotització.

No obstant això, tot i que les tasques més susceptibles de ser automatitzades són aquelles rutinàries i repetitives, Jordi Serrano, fundador del Future for Work Institute i membre de la comissió consultora de la Fundació Factor Humà, alerta que “semblava que la màquina no afectaria mai a la feina cognitiva, però avui està arribant. Tenim màquines fent diagnòstics mèdics, cotxes conduint sols o fins i tot algoritmes fent selecció de personal”.

De totes maneres, hi ha habilitats que no poden desenvolupar ni els “bots” més sofisticats ni tan sols la nova generació d’androides japonesos. Així, Serrano considera que “més que ser reemplaçats per un robot, podem combinar-nos amb ell per augmentar les nostres capacitats. La idea és que aquests ens alliberin de la feina alienant i que, des d’una perspectiva emocional i cognitiva, els humans ens dediquem a la feina amb sentit, que aporti més valor”.

En aquesta línia, Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, destaca que “aspectes com la creativitat, l’autonomia, la presa de decisions o la capacitat de síntesi, entre d’altres, continuaran sent territori humà”. Així mateix, Fornés incideix que “a major especialització professional, menor risc que la robotització afecti negativament. Un altre element important a tenir en compte és que l’automatització crearà nous llocs de treball a mesura que es vagi estenent”.

Els directius no tecnificats, en risc d’extinció

En el nou context que portarà la quarta revolució industrial en la qual ja estem immersos, els llocs més qualificats i amb major responsabilitat també s’han d’esforçar per transformar la seva visió i treure el màxim profit de les oportunitats que brinda la tecnologia. L’intercanvi d’informació i l’anàlisi de dades desestructurades de forma automàtica simplificarà enormement els processos, si bé serà imprescindible saber gestionar aquest alt grau de tecnificació.

Com explica Jordi Serrano, “el gran canvi que experimentarà el treball del directiu clàssic és passar del control a la influència, fet que suposa moure l’organització cap a nous escenaris i orientar-la estratègicament, a més d’impulsar la innovació. Podran prendre decisions basades en dades que fins ara prenien de forma intuïtiva. En definitiva, serà una oportunitat per exercir un lideratge més pur i inspirador”.

Segons l’opinió de Serrano, encara queda molt per fer en aquest sentit. “Actualment els directius solen fer molts PowerPoint sobre la transformació digital, encara que en realitat són els últims a acudir als cursos i aprofitar les tecnologies per a alliberar-se del treball de control i seguiment, el que els permetria centrar-se en liderar un grup de persones”.

Una qualitat essencial en la preparació per a aquest canvi imminent és la curiositat. “Es necessiten professionals amb un perfil més obert i transversal, que no només sàpiguen estrictament del seu àmbit i que tinguin voluntat d’aprendre constantment. Que assumeixin que han de potenciar competències com la creativitat, la gestió emocional i les habilitats socials i que entenguin que la tecnologia ha vingut per ajudar i complementar”, assenyala Serrano.