T’afecta el tecnoestrès laboral?
T’afecta el tecnoestrès laboral?
Trucades de feina contínues, una agenda plena de videoconferències, un allau de correus electrònics per respondre, la pressió per tenir una presència activa a les xarxes socials … Encara que l’ús de les noves tecnologies forma part de la rutina de molts professionals, si es converteix en un abús pot generar ansietat, fatiga mental i saturació.
3 d’agost del 2018
El primer a utilitzar el concepte “tecnoestrès” va ser el psiquiatre nord-americà Craig Brod el 1984 en el seu llibre “Technostress: The Human Cost of the Computer Revolution“. El va definir com “una malaltia d’adaptació causada per la falta d’habilitat per tractar amb les noves tecnologies de l’ordinador de manera saludable”.
En aquell moment, la preocupació pels efectes psicosocials negatius de l’ús de les TIC es centrava en l’ansietat que generava a les persones adaptar-se a fer servir els ordinadors. Actualment, però, els experts consideren que aquest terme s’ha ampliat i comprèn més matisos, com la tecnoansietat, la tecnofatiga i la tecnoadicció.
En qualsevol cas, aquests trastorns ja es consideren riscos laborals i constitueixen una modalitat del clàssic estrès laboral que pot manifestar-se amb tensions musculars, estats d’ansietat o angoixa, insomni…
Com explica Teresa Rodeja, psicòloga experta en coaching en l’àmbit organitzacional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), “el tecnoestrès sorgeix per un desajust entre les demandes que plantegen l’ús de les tecnologies en l’entorn laboral i els recursos que disposem per gestionar-les, tant propis com de l’empresa” . En aquest sentit, considera que “la formació ha de ser l’eix principal, no només enfocada al domini de les tecnologies, sinó a saber gestionar millor la càrrega de treball i del temps. Les noves tecnologies han arribat per facilitar-nos la vida, no per complicárnosla i per això és bàsic un bon coneixement d’aquestes per fer un bon ús”.
Per la seva banda, Eva Ortoll, professora i investigadora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), constata que “el món digital afecta el benestar dels treballadors, tant des del punt de vista del seu rendiment laboral com del seu estat emocional “i argumenta que” per aconseguir un entorn de treball amb hàbits i comportaments digitals útils i sans hem d’aconseguir que la vivència digital dels usuaris sigui positiva i que, alhora, hi hagi un benefici per a la organització”.
Què més contribueix a desencadenar-lo
Viure a l’era digital comporta que en l’àmbit laboral es donin una sèrie de circumstàncies inexistents fa tan sols uns anys i que, sobretot quan se sumen, predisposen a l’aparició de símptomes de tecnoestrès:
- La infoxicació o saturació informacional té lloc quan una persona rep molta més informació de la que pot processar donat el seu temps disponible o la seva capacitat cognitiva, i la rep per tots els dispositius possibles. També pot passar que tot i la sobreabundància de dades, no obtinguem les que necessitem, el que fa aflorar un sentiment de frustració o angoixa paralitzant en no tenir prou informació validada per prendre una decisió. Ambdós casos poden precipitar un seguit d’emocions amb efectes negatius en el desenvolupament d’una tasca.
- Síndrome de les finestres obertes. Si bé les noves tecnologies permeten fer diverses coses alhora (multitasca), les interrupcions que suposen les transicions entre una i altra aplicació o les notificacions dels missatges afecten negativament a la concentració.
- Ho sabré fer? La successió de canvis tecnològics accelerats que deixen ràpidament obsolets coneixements, processos i tècniques genera la desesperant sensació que mai no estem al dia, tot i l’aprenentatge continu. I és que sovint un cop dominem una tecnologia, ja és substituïda per una altra. A més d’ansietat, pot originar por a no ser capaços de “seguir en la roda”, especialment entre els no nadius digitals.
Dret a la desconnexió
En nombroses organitzacions, la multiplicitat de dispositius mòbils ha creat la perillosa percepció que les persones han d’estar connectades i disponibles pràcticament les 24 hores del dia, inclosos els períodes de vacances. És el que es coneix com “always on” (sempre connectats). A falta de legislació al nostre país que reguli l’anomenat “dret a la desconnexió“, és important que des de la cúpula de les empreses es posi límits a aquestes pràctiques que poden incrementar els nivells de tecnoestrès entre els seus col·laboradors, en fomentar situacions de sobre- explotació o fins i tot auto-explotació.
“Els comandaments haurien de saber què impliquen les seves demandes i exigències. La responsabilitat última la té l’empresa, que ha de prendre consciència que cal establir franges horàries on no hi hagi comunicació digital”, apunta Teresa Rodeja.
A Alemanya, empreses com Wolkswagen i Deutsche Telekom van ser pioneres en prendre mesures de desconnexió digital, com limitar el flux de correus electrònics durant determinats espais de temps. Fins i tot la presidenta alemanya Angela Merkel va lloar aquestes iniciatives i va anunciar que el seu govern treballaria en una reglamentació per prohibir trucar o enviar missatges a treballadors/es fora d’horari excepte en casos d’emergència.
I a França han arribat a un acord sectorial per establir el dret a desconnectar entre les 18h i les 9h. de les persones executives d’organitzacions digitals que treballen sense horaris fixos. Encara que només es tracta d’una declaració de principis ja que no està normativitzada, es calcula que aquesta mesura beneficia més d’un milió de comandaments intermedis que solen dur-se la feina a casa.
Com “blindar-se” de la saturació digital
Perquè l’acumulació de tasques tecnificades no acabi provocant una sensació d’aclaparament que ratlli el burnout (estar “cremats”), tant els treballadors com les empreses han de prendre mesures de prevenció.
Així, a nivell individual Teresa Rodeja proposa “posar límits, que la persona tingui la capacitat de desconnectar també a nivell personal. Per exemple, no connectant-en cap moment durant els àpats, o reduir el temps d’exposició a les noves tecnologies durant el cap de setmana”.
O com suggereixen els teòrics Weil i Rosen, permetre un “dia de la descompressió digital“. És a dir, fixar un dia a la setmana dedicat a fer coses “a l’antiga”: passejar, anar amb bicicleta, llegir un llibre (per descomptat en paper, no digital), etc.
Pel que fa a l’àmbit organitzatiu, els experts recomanen adoptar mesures per introduir de manera gradual les noves tecnologies i preveure recursos addicionals específics d’acompanyament a les persones treballadores. Però com recalca Rodeja, “aquestes mesures per separat no tenen gaire sentit, ha d’haver un protocol definit que ajudi a les persones a gestionar-les”.
- Apostar per una formació adequada per tal que tant caps com a col·laboradors reforcin les seves habilitats i competències en l’ús de les TIC. Tal com hem avançat, juntament amb els aspectes tècnics, la formació ha de millorar la seva capacitat per organitzar les tasques i gestionar el temps.
- Desconnexions digitals: aquesta tendència comença a aplicar-se en grans organitzacions, però encara no es plasma en reglaments i legislacions. A més de l’establiment de franges horàries vedades a la comunicació digital, algunes organitzacions com Google o Intel han establert migdiades digitals: períodes curts de desconnexió durant la jornada laboral. Seria l’equivalent als estiraments físics en els treballs repetitius.
- Propiciar trobades presencials, ja que en molts casos es fa servir la tecnologia com a intermediària per comunicar-se amb col·legues de treball. Es tractaria, doncs, de reprendre el contacte interpersonal i per tant, de recuperar l’equilibri entre el món digital i la humanització de les relacions.
- Publicar guies de bones pràctiques en la comunicació interna. Per exemple, un manual de redacció de correus electrònics que fomenti la redacció ràpida, la condensació de la informació i ofereixi consells sobre com evitar l’efecte ping-pong (una cadena interminable de missatges).
- Qüestionaris d’avaluació del tecnoestrès: si la nostra organització s’ajusta a un perfil susceptible de generar tecnoestrès, és recomanable ser proactius en la seva avaluació i en la detecció dels primers símptomes. En aquest sentit, s’han proposat diversos qüestionaris d’avaluació. El referent és la Guia de Bones Práctiques del Ministerio de Trabajo i Asuntos Sociales, que inclou un test per avaluar si una persona pateix tecnoestrès i en quin grau. A més, podem integrar la detecció del tecnoestrès en les enquestes de clima, processos d’avaluació i prevenció de riscos. La col·laboració amb els serveis mèdics també pot contribuir a una detecció precoç.
I a tu, què et passa?
És possible que llegint aquest post hagis identificat alguns símptomes de tecnoestrès en alguna persona del teu entorn o fins i tot en tu. Concretar a quin tipus s’ajusta més aquest malestar pot ajudar a buscar solucions específiques per a cada cas.
- Tecnoansietat. La persona afectada experimenta alts nivells d’activació fisiològica no plaent (acceleració del pols, dificultat per respirar, marejos …) i sent tensió i malestar per l’ús present o futur d’algun tipus de tecnologia. La mateixa ansietat porta a tenir actituds escèptiques respecte a l’ús de tecnologies, alhora que pensaments negatius sobre la pròpia capacitat i competència amb les TICs. Una classe específica d’tecnoansietat és la tecnofòbia, que genera por i ansietat cap a l’ús de les noves tecnologies.
- Tecnofatiga. Es caracteritza per sensació de cansament i esgotament mental i cognitiu causa de l’ús de tecnologies, complementats també amb actituds escèptiques i creences d’ineficàcia amb l’ús de TICs. Un tipus específic de tecnofatiga és l’anomenat síndrome de la fatiga informativa, com a conseqüència de la sobrecàrrega d’informació quan s’utilitza Internet. Es manifesta amb dificultat o fins i tot incapacitat per estructurar i assimilar la nova informació derivada de l’ús d’Internet, amb la consegüent aparició del cansament mental.
- Tecnoadicció. Es refereix a una incontrolable compulsió a utilitzar les TIC en tot moment i en qualsevol lloc, i fer-ho durant llargs períodes de temps. Els tecnoadictes consulten contínuament els seus dispositius i se senten perduts sense ells. A més, volen estar al dia dels últims avenços tecnològics i acaben sent dependents de la tecnologia, que es converteix en l’eix sobre el qual s’estructuren les seves vides.